Aquesta setmana ens centrarem en l'ortofonètica i la relació entre els sons i les grafies en valencià, és a dir, aprendrem a pronunciar millor algunes paraules que llegim i també a escriure les paraules que escoltem per primera vegada.
Escolteu i llegiu la lletra de la cançó:
Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi
excel·lent.
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la
xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes
beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.
Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres
del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen
xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen
(I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta
a la panxa d’en Patxi, que perd la txapela i s’exalta i li diu «xeeee, relaxa’t».
I ho fa d’una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.
I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada
explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix
s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.
[…] El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, carxofes amb anxoves,
xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup-xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa
o faixa.
I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en
Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». Bufa xaloc al vaixell, en
Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… I no es queixen. […]
I en Pinxo va dir a en Panxo «vols
que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la
panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I
en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no».
Microxips i una xiruca
eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa
xafogor, un xitxarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li xafa
una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, un xiquet xinès exigeix el seu xumet
i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xofer fa sonar el
clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la
disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho
Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx a la Garrotxa, d’Andratx a
Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera.
I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no».
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius sorgeix d’un pretext
que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.
www.cabassetdelletres.com ens oferix una explicació meravellosa en aquests vídeos.
Gràcies des d'ací!
Preneu nota i pronuncieu: